Avui a la tarda era  color blau. Blau de tempesta. El mar regirat de l’horitzó havia acostat fins gairebé la sorra esbarts de peixos i amb ells havien vingut també les gavines i altres aus marines, que treien profit d’aquesta circumstància de la mateixa manera que també ho feien els pescadors que s’alineaven a escassa distància de l’aigua. A l’horitzó del mar els llamps trencaven el blau mentre jo pensava que potser  ja anava sent hora de decidir-me i comprar-me una nova càmera de fotos, i amb ella a la ma tornar a perdre les hores intentant atrapar el vermell d’un capvespre de tardor oRead More →

Fa ja masses dies que a voltes em ve una música al cap. És una sorda remor, com aquella melodia estúpida que sense voler se’t cola en el cervell i a tothora sents i fins i tot taral·leges. Quan tenia pocs anys i duia al damunt la feixuga càrrega de l’adolescència el meu cantant no era Llach,  tenia cançons  molt maques, de molt sentides, de molt profundes. Però ves, en aquell temps jo preferia que em parlessin d’amor i això ho feia millor en Serrat. A més, teníem en comú l’escenari del Poble Sec. Ara però, potser perquè no em cal que vinguin de foraRead More →

No soc tertuliana ni treballo per encàrrec, però avui  una d’aquestes amistats que tots tenim per facebook m’ha demanat la meva opinió respecte de la  dita “declaración del primer secretari del PSC” allò que un dia va ser un partit i que en paraules del meu amic Ferran, fa anys que és una sucursal.  Ho reconec, m’ha picat, i al final no he pogut resistir-me a la temptació de fer aquest profondíssim estudi. ARa bé, aquest  cop  he caigut  però no es repetirà. Anàlisi sincopat de la declaració del primer secretari del PSC La relació entre Catalunya i la resta d’Espanya és una qüestió no resoltaRead More →

Página 1 de 41234