Fa ja masses dies que a voltes em ve una música al cap. És una sorda remor, com aquella melodia estúpida que sense voler se’t cola en el cervell i a tothora sents i fins i tot taral·leges. Quan tenia pocs anys i duia al damunt la feixuga càrrega de l’adolescència el meu cantant no era Llach,  tenia cançons  molt maques, de molt sentides, de molt profundes. Però ves, en aquell temps jo preferia que em parlessin d’amor i això ho feia millor en Serrat. A més, teníem en comú l’escenari del Poble Sec. Ara però, potser perquè no em cal que vinguin de foraRead More →

No soc tertuliana ni treballo per encàrrec, però avui  una d’aquestes amistats que tots tenim per facebook m’ha demanat la meva opinió respecte de la  dita “declaración del primer secretari del PSC” allò que un dia va ser un partit i que en paraules del meu amic Ferran, fa anys que és una sucursal.  Ho reconec, m’ha picat, i al final no he pogut resistir-me a la temptació de fer aquest profondíssim estudi. ARa bé, aquest  cop  he caigut  però no es repetirà. Anàlisi sincopat de la declaració del primer secretari del PSC La relació entre Catalunya i la resta d’Espanya és una qüestió no resoltaRead More →

Avui he passat mala nit, l’esquena,  i quan m’he llevat més tard del que seria habitual, abans de posar els peus a terra he allargat la ma per veure què havia passat.  No es que estigui enganxada a les xarxes, estic enganxada al present, i noi va molt de presa. Darrerament ho he descrit en més d’una ocasió com un colobrot a cámara accelerada, i quin colobrot! . Aparques el cotxe, vas al caixer i quan tornes  ja t’han de fer un resum de tot el que ha passat . Aquest matí, encara amb les lleganyes al ulls i les ulleres posades, perquè sino noRead More →

Página 1 de 11

NOU LLIBRE A AMAZON

LA REBOTIGA

BARCELONA EN GUERRA. Aquest podria haver estat un bon títol per a aquest llibre. Però, tot i ser la ciutat part fonamental de la història, plenament reconeixible en els seus carrers i comerços, així i tot, el seu paper seguiria sent el d’escenari, pel qual passegen els veritables protagonistes. Gent senzilla que no sap de banderes ni ideals, les vides dels quals, per senzilles, són universals. A ells els va tocar viure un temps tan extraordinari com cruel, un temps que molt probablement haurien preferit no haver de viure, o viure-ho d’una altra manera. Ells a la vida només li demanaven coses tan simples però de vegades tan difícils, com passejar pel carrer del braç de la persona estimada, poder seure a taula amb la seva família i tenir una mica de posar-hi o poder posar als seus fills a dormir, sabent que les bombes no pertorbaran seu descans. Els protagonistes d’aquesta història, de les experiències reals es nodreix aquest llibre, són part d’aquells covards que, des de la rebotiga de la història, van aconseguir sobreviure a una guerra sagnant i a una pau amb gust de venjança.




Music

A veces pienso si sabría vivir sin música… por si acaso seguiré escuchandolaRead More →