Amics que son persones – Orlando 12th-june-2016

Aquell dia es va produïr el miracle  a ningú li pica la gola, no va sonar cap telefon i la tieta pepeta no va desembolicar el caramel,  més tard, però en aquell moment res d’això va passar i per un instant màgic es va fer el silenci. durant uns pocs segons el mon s’aturà, i tens la certesa de que  durant aquell parentesi no hi pot haver maldat.

El teatre en pes semblava contenir l’alè mentre la portadora de la veu es movia lentament per l’escenari i l’orquestra començava  a encarar les notes que anuncien el moment de llüiment.  

Llavors va ser quan en la penombra els vaig veure agafar-se de la ma, com jo també agafo la ma de qui estimo i pel reflex de la llum de l’escenari, vaig endevinar, més que veure, com les seves mirades es creuavan. I em vaig sentir feliç, perquè un amic meu era feliç. Un amic meu que és persona.

Tincs amics que son persones que estimen altres persones.

Tinc amigues que son mares de fills que son persones que estimen d’altres persones.

Tincs amics, que son persones, que son pares de fills que altres van engendrar però que son ells qui els estimen.

Tinc amics que son persones, que com poden intenten afrontar la perdua de qui estimen.

Tinc amics que son persones.

El meu més sincer condol a tots aquells amics meus, que sou persones,  i que avui heu sentit com se us trencava el cor. Una abraçada.

¿tienes algo que decir?